Breu recorregut
Sant Crist de Balaguer
El Santuari del Sant Crist, el qual va rebre el títol de Basílica menor el dia 9 de maig del 2016 concedit pel Papa Francesc, està situat a la part alta de Balaguer, a l’anomenat Pla d’Almatà. Obert al culte, està servit per un capellà i una comunitat de clarisses, presents al Santuari des de l’any 1351. Els divendres i els diumenges de Quaresma es fa, devotament, l’exercici del Via Crucis.
Avisos i activitats
Horari d’obertura del Santuari
-De novembre a març de les 7 del matí a les 8 del vespre.
-D’abril a octubre de les 7 del matí a les 9 del vespre.
Via crucis durant el temps de quaresma
La quaresma comença enguany, any 2023, el dimecres de cendra, dia 22 de febrer fins el diunmenge de rams, el 2 d’abril que comença la Setmana Santa.
Durant aquest temps el Via Crucis se celebrarà al Santuari cada divendres a les 4 e l tarda i cada diumenge a les 5 de la tarda.
Del DIVENDRES SANT, dia 7 d’abril farem el Viacrucis caminant per la muntanya a les 8 del matí.
La història de la Basílica
Inicis
Probablement, el Pla d’Almatà ja havia estat un lloc d’oració per als cristians de l’època visigòtica. Les recents excavacions arqueològiques evidencien l’existència d’un assentament islàmic en el pla d’Almatà (anys 800 a 1105). La seva mesquita major s’hi ubicà més o menys en el terreny que avui ocupa el Santuari, fins a començaments del s. XII.
Arran de la conquesta de la ciutat (any 1105), la mesquita, destruïda durants els anys de guerra entre moros i cristians, fou reedificada i convertida en temple cristià. A finals del segle XII o principis del segle XIII, es construeix l’església romànica en honor a Santa Maria d’Almatà. Aquesta esdevingué seu de la parròquia de Balaguer fins l’any 1351.
Època romànica
En aquest moment, la parròquia va ser transferida a l’església de St. Salvador (casc antic de la ciutat) i el temple d’Almatà es convertí en església conventual de les monges clarisses. De l’església de Santa Maria d’Almatà, obra romànica construïda a finals del segle XII o a principis del XIII, en resten la façana de ponent amb el portal i una rosassa, integrat a l’actual església com a capella fonda, recentment restaurats, i gran part de la nau central. També es conserva, al monestir de les clarisses, la imatge de Santa Maria d’Almatà, talla de fusta policromada del s. XIV.
Primeres reformes
L’any 1610 es comencen les obres d’ampliació de l’església, amb la finalitat de construir un cambril per a la veneració del Sant Crist.
És llavors quan canvia el nom i l’advocació tradicional l’any 1626, convertint-se en Santuari del Sant Crist, la imatge del qual, ja venerada des de l’antic, fou traslladada a la nova capella el 22 de març de 1626, amb l’assistència del rei Felip IV i la seva cort.
Reformes arquitectòniques: l’actual Santuari
El 1787 es produí el segon i definitiu eixamplament de l’església en la seva forma actual: s’enderroquen les voltes i s’aixeca la volta de la nau principal, es construí el cambril per al Sant Crist i es dóna l’església l’orientació i dimensions que té avui. L’any 1912 es començà l’actual façana, de pedra picada, obra de l’arquitecte barceloní Bernat Pejoan, i l’obra no s’acabarà fins l’any 1930. La portada, d’una gran sumptuositat, consta d’un portal amb arc de mig punt adovellat. Al damunt hi ha gravats diversos motius de la Passió de Crist coronats per la creu. El campanar, de planta quadrada, forma un bell conjunt amb la façana, sobresortint de la mateixa.
Està ornat amb un vitrall amb el Sant Crist, l’escut de la ciutat, el rafal amb una campana, i una creu de forja al capdamunt. El Santuari té una espaiosa planta basilical, amb una sola nau que disposa de tres capelles laterals fondes a cada banda. La nau està coberta amb volta de quatre punts amb llunetes. Als peus del temple s’hi troba un cor elevat. Recentment s’ha dignificat la capella de la reconciliació i la de la Mare de Déu dels Dolors i s’ha dedicat l’antiga capella on s’hi dipositaven els ex-vots a un espai formatiu sobre el Santuari i les monges clarisses.
El 28 de juliol de 1936, la imatge fou cremada a la plaça del Santuari. Se’n salvà només el peu dret. Amb motiu de la entronització de la nova imatge, el 12 de març de 1947 es fa una gran renovació del temple.
El 1951 fou construït el retaule i l’altar major, que fou renovat l’any 1972, suprimint la reixa del presbiteri i acomodant l’altar a les normes litúrgiques del Concili Vaticà II. A finals del segle XX es restaura la façana que dóna a orient, que era el lloc on es trobava l’absis de l’església romànica. Al cap de 25 anys, a fi de proporcionar abundant llum natural al presbiteri, s’obrí el sostre tot edificant una estructura octogonal que forma una creu grega potençada amb el cel ras vidriat al damunt.
A principis d’aquest segle (2009) es comença a treballar en la recuperació de la porta romànica de l’antiga església d’Almatà (a sol ponent) i el seu entorn.
La imatge del Sant Crist. Llegenda i devoció
Al cambril hi ha la sagrada imatge del Sant Crist de Balaguer, patró de la ciutat. Cada any es celebra solemnament la seva festa el dia 9 de novembre. El 1973 es decorà el cambril amb frescos de Llucià Navarro. Sota la jaculatòria “Sant Crist de Balaguer siau nostre conhor” s’hi dibuixen dos grups: la comunitat cristiana (clergues, religiosos i laics) i la societat civil (obrers, pagesos, autònoms i estudiants). Els àngels conviden a tots a venerar el Sant Crist i també a adorar el Senyor, present realment dins del sagrari, a sota del cambril.
La llegenda guarda al seu si un fet històric de temps passat, una cosa potser explicable, fins i tot quotidiana, esdevinguda entre els segles XIV-XV. Aquell succés va impactar fortament els qui el van viure, van teixir els seus relats i el van transmetre revestit d’elements meravellosos, miraculosos. Van viure l’arribada d’un crucifix pel riu com un miracle i com a tal el van transmetre de generació a generació.
Els testimonis escrits més antics, del 1478 i 1535 acrediten l’arribada del Crist, la devoció creixent dels fidels, la fundació de la Confraria del St. Crist” i de l’alberg o Hospital per als nombrosos pelegrins que estaven diversos dies i passaven la nit en vigílies de pregària.
Va ser l’any 1630 quan el cronista de la Paeria va escriure la Llegenda, tal com corria de boca a boca entre la gent, a la primera pàgina de l’anomenat “Lliure verd” o Llibre de cròniques de la Ciutat.
“EN NOM DE NOSTRE Senyor Jesuchryst y de la humil uerge María mare sua y aduocada nostra y del glorios sant Joseph.
Essent la deuotíssima y miraculosissima figura del santissim crucifici una y la mes principal cosa que done y ha donat nom y lustre a la pnt. Ciutat de Balagr. Ha paregut cosa acreditada començar y donar principi a aquest libre de coses memorables, ab lo que de la antiguetat de dita santa figura se sap y axí se diu.
…
Dita santa figura vingue per lo riu de Segre aygua amunt, ab gran llum y ab gran companya de Ángels que cantauen les grandeses de Deu, y se te per tradiciò que venint riu amunt se detingué en una roca petita que si be, hi durá molts anys dita roca, després ab les grans crescudes del riu se perdé y ab tot hi ha en lo mateix lloc altra roca de las que cauen de la costa que está pujant a la Iglesia del St crucifici.
Y que venint la ciutat en proffessó per a pendrer dita sta figura se apartà per la aygua a dins. Y que baixaren també les monges claustrals francisques de Almatà (que axi se nomena lo loch a ont está edificada la casa) y se dexà rebrer per la Abadessa, y per esta causa la sempujaren a son monestir, y ara está en la Iglesia de aquell ab gran ueneració y es uisitada de totes les nacions del mon com hu dels mes insignes Santuaris de la chrystiandat.
Si e vinguda de aquesta manera, o de altra, es cosa aueriguada que Deu nostre señor per medi de aquesta santa figura fa y ha fet grans miracles, curant de moltes malalties, com son febres, mal francés, dolors del cos, tornar la vista a ciegos, afavorir los navegants en sus nesessitats, resucitar morts y moltes altres maravelles de les quals referex moltes lo dit fra Antoni Vicent Domenech en lo loch de sobre citat[1][1]. “
El cronista acaba amb una reflexió interessant: Tant se val com va arribar. El que explica és que en aquest lloc, mitjançant aquesta imatge, Déu es manifesta als qui ho invoquen. Vet aquí la clau d’autenticitat que el cronista aporta.
Des d’aquell moment el poble va estimar les clarisses com “Les guardianes del St. Crist”
Els balaguerins van voler treure la imatge del riu, però no podien aconseguir-ho. Avisades les monges clarisses del Monestir d’Almatà, van baixar totes en processó.
La mare abadessa es va agenollar vora el riu i una onada d’aigua va portar la imatge fins als seus braços. Seguida de les monges i de tot el poble de Balaguer, amb molta devoció, la mare abadessa va pujar la imatge a l’església, on encara avui és venerada.
El Sant Crist fou vilment cremat l’any 1936. Es pogué salvar solament el peu dret. La figura actual, còpia de l’antiga i amb llur peu dret trasplantat, fou esculpida pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta. La beneí el bisbe Iglesias Navarri el 16 de març de 1947. La ciutat de Balaguer té el Sant Crist com a patró principal i celebra amb tota solemnitat la seva festa el dia 9 de novembre.
L’entorn del Santuari
El Convent
L’infant Jaume d’Urgell (mort a Barcelona 15-11-1347), deixa testat que es fundi a Balaguer un convent de l’ordre de Santa Clara per a tretze monges. S’erigeix l’any 1351. Tancat per diferents causes, hi ha hagut dues altres fundacions: la del 1622 i la més recent del 22 de desembre de 2006.
La comunitat actual segueix el carisma de Santa Clara: Pobresa i Pregària.
Hotel Santuari.
Antiga casa d’espiritualitat
Adjunt al Santuari s’hi troba l’antiga casa d’espiritualitat, avui oberta a tothom com a hotel i restaurant. Disposa de sala d’actes i una capella per a actes litúrgics, recessos espirituals i altres trobades de formació.
El Pla d’Almatà
Situat a l’oest del Santuari, és un dels jaciments d’època andalusina més gran que es conserva a Catalunya. Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2006.
En ell s’hi van establir els àrabs a l’inici del segle VIII. Va ser en el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals, envoltat per una muralla. La seva mesquita estava situada aproximadament on actualment es troba l’església del Sant Crist.
S’han excavat part de les restes de la Madina (ciutat) del segle X-XI. Amb elles s’han recuperat una important col·lecció d’objectes de la vida quotidiana que es poden veure al Museu de la Noguera.
